MISTERI 

L’arrel indoeuropea ens remet a un so fet amb els llavis tancats i relacionat amb murmuri. Ens suggereix aquell “mm...” avaluador? D’entesa o complicitat? Sorpresiu? 

Pero també donant orígen a “mot”, paraula. Els humans xerren, els seus mots es poden observar tant en direcció a l’avorriment, la frivolitat o la paraula inútil, com vers els valors de l’apertura al misteri. 

Un “motet”, paraula també derivada, ja representa un parafrasseig musical que troba gaudi en una petita meravella. 

Davant l’inefable, però, sovint respectem un silenci: hi haun eloquent « mutisme ». I d’aquest només en sortim retrobant un « musitar », que no perdi el recolliment. 

El significat de misteri s’apropa a nosaltres filtrat per la saviesa grega del “muo”, que no només tanca els llavis sinó també els ulls. davant el misteri ens cal l’acceptació de la nostra contingència, de la nostra limitació. Un misteri no crea identificacions paralitzadores, retorna des de la llum a l’acceptació de l’ombra. El misteri no ens reté en cap cegador éxtasi. El misteri reclama conducció i “mistagogia”, per estimar el nostre destí de pelegrins, lanostra obertura a la comunicació, i el nostre compartir en el dia a dia. 

Per això el “místic” no és un nostàlgic. 

En un món que reclama el trencament de murs separadors i ailladors en els vells dualismes, com ara la subjectivitat i l’objectivitat, en un món que reclama a l’esperit humà consciència de la seva implicació en una evolució creativa i participativa, cal vlorar la realitat des de l’apertura a la trascendència. Allà on s’han enderrocat murs cal establir ponts: entre l’herència de la lògica aristotèlica i el pensar paradoxal, entre el modus vivendi de la racionalitat acadèmica i l’apertura a allò vivencial i trascendent.
La realitat mostra opostos polars que dialoguen i es superen en l’eix d’una consciència renovada. Una consciència que coneix allò contingent i limitat i alhora contempla la presència d’allò inefable.  

Pere Segura