|
El drac Ladon guardià del Jardí de les Hespérides, va presidir el
XVI Congrés de Picologia Analítica celebrat a Barcelona
El Dr.Pere Segura, President de l'Institut, llavors també membre del
Comité Executiu de la International Association for Analytical Psychology,
IAAP, presidi el Comité Organitzador del Congrés
(medalló inspirat en la porta del Jardí que va dissenyar Gaudí amb
l'inspiració de Mn, Cinto Verdaguer)
|
Un relat pels conflictes de poder d'avuí.
La Psicologia Analítica, a
travers de mites, llegendes i contes de fades, intenta apropar-se al
sentit de la vida humana.
Els contes... per una banda semblaria que ens aparten de la realitat. El
seu món imaginal ens dona perspectives per contemplar a una certa
distància els aconteixements. Però en les seves paràboles ens retornen,
amb la força i contundència dels seus aspectes vivencials i simbòlics, a
un dia a dia que ens pertoca viure. En això, hi ha contes, com aquest, en
veritat punyents, questionants.
Una abella assaja un desvetllar la consciència
de les seves companyes... quina llibertat necessitarien aquestes per tal
que el seu intent esdevingués un éxit?
Saber estar amb l'ombra. Un tòpic en boca de no pocs analistes. L'ombra no
és només la viga al nostre ull que no ens deixa veure altra cosa que la
palla en l'ull del veí. Saber estar amb l'ombra demana
llibertat. Però sabent que a l'ombra es pot trobar tot el potencial de
desenvolupament del nostre ésser.
O fes "clic" al Guernika
per meditar coses reals,
que varen passar fa 70 anys
|
|
"poder..."
L'arrel indoeuropea de la
paraula: fins i tot del francés "pouvoir"es:
" poti-"
Amb significats de "poderós" i "senyor"
Ha donat llavor i origen, en la diversitat de fonts antigues del
llenguatge, com arà el sànscrit, el letò i d'altres, a tota una
diversitat de paraules, en parentiu simbòlic i amb matisos de
significat:
"amo"; "hoste",
"espós"...
Ben diferent és un
"poti-poti" que éser amo i senyor d'un mateix...
Hi ha qui pot sentir el gust del poder i tanmateix no saber
que fer-ne si en té... mal gust aquest.
Vejam: Poder... poder...
Va bé que recordem que
Ministeri vol dir servei.
Al Papa de Roma se l'anomena "servus servorum Dei", "servent
dels servents de Déu".
Feliços qui tenen el poder per servir el desenvolupar el
carisma d'aquells a qui serveixen. Carisma: Allò que gratuitament ens ha estat donat i que es
troba a l'arrel de la nostra identitat individual i col·lectiva. Hi ha
hagut tribus, comunitats, pobles, que han tingut l'honor de
comptar amb individus capaços de lliurar-se a aquest servei.
Hi ha un poder que corromp individus i institucions en la crisi actual
de valors.
Infeliços els qui s'agafen al poder per por al buit, a la
niciesa, a la incertesa, al no res.
S'agafen a un poder que troben, malmeten, o lladronejen. Es
construeixen una falsa identitat, sovint subjecte de vectors
paranoides o psicopatia social,
Ni fan ni deixen fer, asssenyalant, com tots els dictadors, l'"enemic
a fora", en protensió contínua. Malànimes. Sense ànima.
El primer poder, el poder per servir, porta la pau, el segon,
el que te l'arrel en la por, porta a l'assetjament.
El primer el trobes sincer, l'altre només es contraposa.
El primer es comunica en sintonia,
el segon només es retorça en interpretacions.
El primer ens fa notar que li importem, el segon només ens
utilitza.
El primer crea vincles, l'altre només aliats
circumstancials.
El primer respecta identitats, l'altre necessita
l'homogeni.
El primer camina vers l'amor incondicional, l'altre dissimula
dependències no resoltes.
Sabent de la nostra
contingència i feblesa, sabem que aquestes seran la nostra
fortalesa si la vida ens demana exercir un servei.
Senyora, ... Senyor....
Senyor, ...Senyora.....
tn |
|
|
